Aplegats a aquest
punt crec que hauríem de deixar cada aparell electrònic per al seu ús i no
barrejar-los.
Sí, el mòbil ha
evolucionat en molts aspectes. Ha passat de ser un aparell en el que pots trucar a persones i parlar amb elles, a un sistema complexe on es pot enviar missatges
de diferents formes, connectar-se a Internet, tindre aplicacions... Es a dir, com
tindre un petit ordinador a la butxaca.
Està vist i
comprovat que ens pot ajudar en molts aspectes. Amb la connexió a Internet,
el poder-se instal·lar aplicacions com vocabularis, jocs de memòria, de
qüestions, etc. pot ajudar a assolir certs aspectes cognitius, però de manera
molt complementària a la de l’escola. No perquè siga un aparell que tot xiquet/jove
utilitza ja s'ha de convertir en una eina per a ensenyar/educar.
Sí, hi ha que
motivar als xiquets a que aprenguen coses, a que estudien... però pense jo que
amb certs límits.
Ja estem ací en
més notícies referent amb les TICs.
Aquesta setmana hem continuat viatjant per Internet fent stop a les xarxes socials.
Per si no
coneixeu aquest concepte, segons l’enciclopèdia catalana:
“Xarxa Social: estructura
social feta de nodes, que són els actors o usuaris, i arestes, que són les
relacions entre ells.
Les relacions poden ser de diversos tipus: econòmiques, professionals,
d’amistat, sexuals, etc. Segons l’expert en internet Bill Tancer, les
xarxes socials s’han convertit en el principal atractiu d’internet.
Posen en evidència el canvi que s’està produint en la manera de
comunicar-se i interactuar les persones.”
Hi trobem
moltes classes i també enfocades per a diferents edats (encara que després els
xiquets/jovens o la gent en general, entra a la que vol, falsificant la seva
edat). Estan les socials pures como Tuenti, Facebook o Twitter (entre d'altres);
les que t’ajuden a crear un perfil de treballador amb el teu currículum, podent
compartir experiències amb altres persones de tot arreu, como és Linkedln; o les dedicades a l'àmbit educatiu com és Schoology, Shoutem, SocialGo y
Wall.fm (les quals he de dir quemai
havia vist ni sentit anomenar).
Jo, personalment, he estat
investigant SocialGo i m’ha paregut una meravella a
primera vista.
Es tracta d’una plataforma per a crear una xarxa social un
usuari qualsevol, podent-la fer de la temàtica que cadascú vullga: per als amics,
per al treball, estudis, etc.
La plataforma té
dues versions: en la gratuïta et permet un tràfic de 10 gigues amb un emmagatzematge
d’1 giga, i la de pagament, on pots
ficar-li mes components de la tenda virtual, i t’ofereix més opcions. Hi podem
crear perfils, enviar missatges, fer grups, calendaris, chats, foros, blogs...
integrar amb Facebook o Twitter per a l’identificació dels usuaris...
També, dins de la
de pagament, hi ha dos opcions per a poder elegir referint-se al nivell
tecnològic de cada persona:
Classic: for the everyday user looking to easily create a custom social netword using preset configuration. "Per a l'usuari quotidià a la recerca de crear fàcilment una xarxa social personalitzada amb configuració teòrica."
Pro: for the experienced user looking for advanced customization on a poweful and modern social webside. "Per a l'usuari experimentat que busca personalització avançada en un potent i modern lloc web social."
Tot un món
d’oportunitats per a tindre la teva pròpia xarxa social.
A continuació vos
pose un parell de guies de com crear una xarxa social a SocialGo:
Per cert, si en feu alguna, no oblideu comentar la vostra experiència ;)
També, al llarg d’aquesta
setmana hem vist com fer ús de les etiquetes a les xarxes socials. Per a saber
un poc d’aquesta nomenclatura, a la enciclopèdia catalana trobem dues
excepcions (entre unes quantes més) que ens són útils per a entendre una mica
més aquest concepte:
“Informàtica:
Clau que identifica un element.
Informació enquadrada pels signes “<” i “>”
que indica característiques diverses de l’element a què s’afegeix, com per
exemple informació tipogràfica en la programació de pàgines web o informació
sintàctica per a l’etiquetatge de texts en lingüística computacional.”
Es a dir, són paraulesclaudescriptivesque potsafegira
un vídeo (Youtube), imatge (Instagram) o text (Twitter)perquè
els usuaristrobenel teu
contingut. També s’usa el nom anglès Tag.
Investigant he
vist que a Youtube, per exemple, van eliminar la “vista” de les etiquetes, es a
dir, l’usuari puja un vídeo y l’etiqueta, i ell sí que pot veure eixes
etiquetes perquè es ell qui les posa, però una vegada està publicat el vídeo,
els demés no poden veure-les. La qual cossa no vol dir que no hi estiguen.
Segons he llegit, ho van fer per a evitar la competència deslleial referint-se a
la posició que pot tindre un vídeo en la xarxa. (Per a més informació ací (està en
castellà)).
Per a que quede més
clar com es veuen les etiquetes segons els medis, ací teniu aquestes imatges d’un
mateix usuari (al qual li he llevat el seu nom per a preservar la seva
intimitat). És una mateixa imatge vista a Instagram i Twitter amb l’enllaç
d’Instagram:
I després d’haver
vist aquests temes, i d’haver-nos introduït un poc al món de les xarxes
socials, he vist que Facebook es podria utilitzar com una possibilitat educativa
(parlant de xiquets més majorets (més de 14 anys).
Dins de Facebook,
es poden crear grups (tant oberts al públic com tancats (privats)). El grup
podria tractar una matèria en concret i parlar d’ella. Per exemple: cada dia de la
assignatura, jo com a mestra posaria un breu resum del que hem donat, i els
xiquets podrien comentar-hi què els ha paregut, ampliar informació, etc. Inclús
podríem fer que cada dia, s’encarregaria un d’ells de pujar el resum.