Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana hem estat veient com una bona organització a l’aula pot millorar molt el rendiment dels nostres estudiants, fins i tot parlant d’un aula TIC.

Es tendeix molt a organitzar l’aula com una normal, amb files de taules perpendiculars a la del professor, mirant cap a la PD o projector, i no és la més adequada. Ací teniu un exemple de mala col·locació:

L'organització dels ordinadors i el seu mobiliari caldria que fora amb forma de ferradura envoltant la classe. Així, el professor pot passejar-se per l'aula sense cap problema, mirant i ajudant als alumnes. Ací teniu dos exemples:

Recorde que quan anava a l’institut, a l’aula d’ordinadors estàvem asseguts en forma de ferradura i era molt còmode tant per al professor com per a nosaltres. Així que m’agradaria trobar-me aquesta organització.

Jo, soc de la especialitat de música i de fet, quan vaig treballar a un col·legi, vaig tindre que canviar l’organització de la classe perquè aquesta assignatura, moltes vegades és dinàmica i necessita que els alumnes s’alcen i caminen per l’aula. Dic açò perquè els professors quasi sempre estem restringits pel tema dels espais a les escoles i és gairebé un tema prou important que no sempre es té en mira.

A part de les aules d’informàtica, existeix la possibilitat de tindre a classe el “racó de l’ordinador”.

“Els racons ens permeten organitzar l’aula de diverses formes:

-De manera individual: es reforça l’autonomia i responsabilitat de l’alumne.

-Per parelles: comparteixen coneixements i han de posar-se d’acord en les tasques.”

Encara que açò comportaria una forma de treballar distinta a la habitual, amb torns per a tindre l’ordinador, fent diferents tasques cada grup, etc.

Jo, personalment, no he vist aquesta eina de treball als col·legis on he treballat.

Per finalitzar, vull recomanar-vos una experiència educativa que ha dut a terme l'Escola Montseny de Breda a 2on de Primària mitjançant el treball per projectes.

Tracta sobre les plantes i durarà mig trimestre.

https://sites.google.com/site/portaldeprojectes/inicial/les-plantes

Potser afegiria com a possible activitat (ocuparia una sessió) anar d'excursió a la serra i que veguen que segons la terra on naixen les plantes, hi trobem diferents tipus amb diversos grossors, altura, etc. Podrien agafar mostres i a classe fer un mural am elles posant els seus noms i característiques (havent-les estudiat prèviament buscant-les a l'ordinador amb l'orientació del professor).

Maquinari TIC

Bona setmana a tots!

Avui vaig a parlar-vos de la tecnologia TIC que podem trobar a una classe. Ja hem parlat sobre les aplicacions o pàgines web que podem fer servir per a la nostra tasca docent, i d’algunes tecnologies com és el cas del mòbil. Anem a veure dues més: la tauleta tàctil i la pissarra digital.

La tauleta s’ha posat recentment de moda. És un dispositiu electrònic amb una pantalla tàctil. Més xicoteta que un ordinador portàtil però més gran que un mòbil. Tenen una infinitat d’aplicacions tant per a majors com per a xiquets, les quals podríem fer us a classe. Però un dels inconvenients que té és que no tots els xiquets s’ho poden permetre.

Dins de la pissarra digital tenim dos models: la Pissarra Digital (PD) i la Pissarra Digital Interactiva (PDI). La diferència és que en la segona pots interactuar amb ella, escriure directament amb el dit o un punter especial. La primera en canvi és tot a través del ratolí de l’ordinador.

Per la meva  part, he fet ús d’una tauleta digital personal, mai havia imaginat el seu ús pedagògic a classe.

Sí que he fet ús de la pissarra digital, tant PD com PDI i he de dir que la segona és molt pràctica  e interactiva amb els xiquets. A més a més, si son xicotetes es queden bocabadats amb les coses que poden fer amb ella.

Vaig tindre la sort de comptar amb els llibres físics en format digital. Fèiem les activitats tots junts, corregint-les a la pissarra i es notava com estaven més atents i motivats. Supose que amb el temps, quan ja estiguen acostumats a estes tecnologies, la motivació disminuirà, però per a això estem nosaltres, els mestres, per a motivar-los de la millor manera possible amb els nostres recursos.

D’ací que me’n vaja a aquest vídeo.

En ell podem observar com una mestra està donant una classe de matemàtiques “avorrida”. Aplega el director de la escola dient que van a millorar les classes amb nova tecnologia, “la crem de la crem”. Apareixen els xiquets amb un ordinador per a cadascú, i la professora amb un altre connectat a un projector. Comença a donar la mateixa classe d’abans però amb la diferencia que ara és més tecnològic.

Està clar que si s’utilitzen bé les TIC, podem traure molt partit a l’hora d’ensenyar als nostres alumnes, sobretot, que es mantinguen motivats fa molt, però tindre a un centre un ample ventall de tecnologies al nostre abast i no saber fer ús de les mateixes, o impartir el contingut tal com faries sense elles, és com si no tingueres cap aparell electrònic. Amb qualsevol canvi fa falta una nova metodologia a l’hora d’ensenyar, amb un professorat qualificat, reciclat i que sàpiga  fer ús d’unes i d’altres (tecnologies i metodologies). I açò els centres han de tindre-ho en compte.