Maquinari TIC

Bona setmana a tots!

Avui vaig a parlar-vos de la tecnologia TIC que podem trobar a una classe. Ja hem parlat sobre les aplicacions o pàgines web que podem fer servir per a la nostra tasca docent, i d’algunes tecnologies com és el cas del mòbil. Anem a veure dues més: la tauleta tàctil i la pissarra digital.

La tauleta s’ha posat recentment de moda. És un dispositiu electrònic amb una pantalla tàctil. Més xicoteta que un ordinador portàtil però més gran que un mòbil. Tenen una infinitat d’aplicacions tant per a majors com per a xiquets, les quals podríem fer us a classe. Però un dels inconvenients que té és que no tots els xiquets s’ho poden permetre.

Dins de la pissarra digital tenim dos models: la Pissarra Digital (PD) i la Pissarra Digital Interactiva (PDI). La diferència és que en la segona pots interactuar amb ella, escriure directament amb el dit o un punter especial. La primera en canvi és tot a través del ratolí de l’ordinador.

Per la meva  part, he fet ús d’una tauleta digital personal, mai havia imaginat el seu ús pedagògic a classe.

Sí que he fet ús de la pissarra digital, tant PD com PDI i he de dir que la segona és molt pràctica  e interactiva amb els xiquets. A més a més, si son xicotetes es queden bocabadats amb les coses que poden fer amb ella.

Vaig tindre la sort de comptar amb els llibres físics en format digital. Fèiem les activitats tots junts, corregint-les a la pissarra i es notava com estaven més atents i motivats. Supose que amb el temps, quan ja estiguen acostumats a estes tecnologies, la motivació disminuirà, però per a això estem nosaltres, els mestres, per a motivar-los de la millor manera possible amb els nostres recursos.

D’ací que me’n vaja a aquest vídeo.

En ell podem observar com una mestra està donant una classe de matemàtiques “avorrida”. Aplega el director de la escola dient que van a millorar les classes amb nova tecnologia, “la crem de la crem”. Apareixen els xiquets amb un ordinador per a cadascú, i la professora amb un altre connectat a un projector. Comença a donar la mateixa classe d’abans però amb la diferencia que ara és més tecnològic.

Està clar que si s’utilitzen bé les TIC, podem traure molt partit a l’hora d’ensenyar als nostres alumnes, sobretot, que es mantinguen motivats fa molt, però tindre a un centre un ample ventall de tecnologies al nostre abast i no saber fer ús de les mateixes, o impartir el contingut tal com faries sense elles, és com si no tingueres cap aparell electrònic. Amb qualsevol canvi fa falta una nova metodologia a l’hora d’ensenyar, amb un professorat qualificat, reciclat i que sàpiga  fer ús d’unes i d’altres (tecnologies i metodologies). I açò els centres han de tindre-ho en compte.